Ni la irrupció per sorpresa del fred ni de la pluja, van baixar la temperatura a la pista. No es va deixar pilota per perduda, ni ningú va demanar a crits el canvi. No hi van haver crits, ni entrades massa fortes, tot i que alguna jugadora va patir per la prótesi del seu genoll.
L'empat final a 9 gols és el resultat d'un partit molt igualat, on al principi van dominar les Veteranes3.0, però que es va anar escurçant a mida que les Veteranes 4.0 van anar escalfant les cames. Es van reviure trobades històriques entre l'Anna del Castelldefels i la Mon del Manlleu, i la Monxu del Gironella i la Marta del Vilanova. Després de quatre crits de "mama quan faras gol?", l'Anna va estrenar la porteria. Les veteranes encara en actiu, Mireia i Natalia, van correr com si aquell fos el primer i únic partit del cap de setmana. L'Esther, a la segona part, finalment es va reconciliar amb el gol i en va fer un parell, d'espectaculars. Des de la porteria, la Mònica no va acabar de decidir-se a entomar la pilota, i a cada xut gairebé l'enviava a "l'altre barri ". L'Olga, l'Iniesta del partit, no perdia posició, l'Azahara va trobar el seu lloc al camp i la Vane a cada pas recordava els anys que feia que no xutava pilota.
Hi va haver un gran públic i unes grans "cangurs" que tot i el fred no van refugiar-se al bar.
I amb la satisfacció de l'esgotament a les cames, qui no es va llevar l'endemà amb algun petit dolor a la cuixa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada