Ens retrobem l'any vinent, amb més ganes de futbol.
Veteranes, feu bondat que el cos ja no perdona.
dimecres, 23 de desembre del 2009
dijous, 17 de desembre del 2009
Crònica partit 13 desembre
Veteranes 3.0 contra Veteranes 4.0, o com les ganes poden amb tot
Ni la irrupció per sorpresa del fred ni de la pluja, van baixar la temperatura a la pista. No es va deixar pilota per perduda, ni ningú va demanar a crits el canvi. No hi van haver crits, ni entrades massa fortes, tot i que alguna jugadora va patir per la prótesi del seu genoll.
L'empat final a 9 gols és el resultat d'un partit molt igualat, on al principi van dominar les Veteranes3.0, però que es va anar escurçant a mida que les Veteranes 4.0 van anar escalfant les cames. Es van reviure trobades històriques entre l'Anna del Castelldefels i la Mon del Manlleu, i la Monxu del Gironella i la Marta del Vilanova. Després de quatre crits de "mama quan faras gol?", l'Anna va estrenar la porteria. Les veteranes encara en actiu, Mireia i Natalia, van correr com si aquell fos el primer i únic partit del cap de setmana. L'Esther, a la segona part, finalment es va reconciliar amb el gol i en va fer un parell, d'espectaculars. Des de la porteria, la Mònica no va acabar de decidir-se a entomar la pilota, i a cada xut gairebé l'enviava a "l'altre barri ". L'Olga, l'Iniesta del partit, no perdia posició, l'Azahara va trobar el seu lloc al camp i la Vane a cada pas recordava els anys que feia que no xutava pilota.
Hi va haver un gran públic i unes grans "cangurs" que tot i el fred no van refugiar-se al bar.
I amb la satisfacció de l'esgotament a les cames, qui no es va llevar l'endemà amb algun petit dolor a la cuixa?
Ni la irrupció per sorpresa del fred ni de la pluja, van baixar la temperatura a la pista. No es va deixar pilota per perduda, ni ningú va demanar a crits el canvi. No hi van haver crits, ni entrades massa fortes, tot i que alguna jugadora va patir per la prótesi del seu genoll.
L'empat final a 9 gols és el resultat d'un partit molt igualat, on al principi van dominar les Veteranes3.0, però que es va anar escurçant a mida que les Veteranes 4.0 van anar escalfant les cames. Es van reviure trobades històriques entre l'Anna del Castelldefels i la Mon del Manlleu, i la Monxu del Gironella i la Marta del Vilanova. Després de quatre crits de "mama quan faras gol?", l'Anna va estrenar la porteria. Les veteranes encara en actiu, Mireia i Natalia, van correr com si aquell fos el primer i únic partit del cap de setmana. L'Esther, a la segona part, finalment es va reconciliar amb el gol i en va fer un parell, d'espectaculars. Des de la porteria, la Mònica no va acabar de decidir-se a entomar la pilota, i a cada xut gairebé l'enviava a "l'altre barri ". L'Olga, l'Iniesta del partit, no perdia posició, l'Azahara va trobar el seu lloc al camp i la Vane a cada pas recordava els anys que feia que no xutava pilota.
Hi va haver un gran públic i unes grans "cangurs" que tot i el fred no van refugiar-se al bar.
I amb la satisfacció de l'esgotament a les cames, qui no es va llevar l'endemà amb algun petit dolor a la cuixa?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)


